Gràcies a la meva amiga Ruth Joseph Munné us he penjat aquest article de
El Periódico molt interessant i que uneix les nostres dues realitats
El Periódico Diumenge, 25 de juliol del 2010 X. M.
L'empremta catalanaPere el Cerimoniós va escriure que l'Acròpolis era «'la pus richa joia qui al mont sia'»
Una placa al recinte reproduirà l'elogi del rei
D'aquí unes setmanes es col·locarà una placa de marbre a l'Acròpolis, al peu dels Propileus i al costat de la porta de Beulé, que reprodueix les paraules d'elogi que Pere el Cerimoniós va escriure el 1380, quan va ordenar que uns ballesters protegissin l'Acròpolis, en aquell temps en mans catalanes. El rei Pere va assenyalar llavors que l'Acròpolis era «la pus richa joia qui al mont sia», una frase que es gravarà en català, grec, anglès i castellà per recordar un dels primers elogis sobre el monument més visitat de Grècia.
«Va ser el bisbe Juan Boyl, que vivia en aquell moment a l'Acròpolis, qui va sol·licitar al rei una guàrdia per protegir-la», segons explica Eusebi Ayensa, un apassionat empordanès, promotor de la placa, que dirigeix l'Instituto Cervantes d'Atenes. «És llavors quan Pere el Cerimoniós escriu la frase descoberta per l'historiador Antoni Rubió i Lluch (1856-1937). Diversos historiadors han ressaltat la importància de l'elogi, escrit abans del renaixement i, encara que em consta que ja es va intentar anteriorment, és ara quan les autoritats gregues han aprovat finalment la col·locació de la placa».
L'ARRIBADA DELS ALMOGÀVERS / La proposta d'Ayensa ha comptat amb el suport de Carmen Caffarel, directora de l'Instituto Cervantes, i dels arqueòlegs grecs Tassos Tanoulas i Alexandros Mandis, vinculats a l'Acròpolis. «L'any 2011 es compliran 700 anys de l'arribada dels catalans a Atenes», apunta Ayensa. «És llavors quan s'inaugurarà oficialment la placa, al costat d'una exposició sobre la presència catalana a l'Acròpolis, que es farà a la seu de l'Instituto Cervantes, i un cicle de conferències».
La relació dels catalans amb l'Acròpolis, que anomenaven Santa Maria de Cetines, té el seu origen en la Companyia Catalana d'Orient, formada el 1281 per mercenaris a les ordres de Roger de Flor per lluitar a Sicília a favor de la Corona d'Aragó. Després de la victòria, els almogàvers van viatjar el 1303 a Constantinoble per ajudar l'emperador bizantí i, després de l'assassinat de Roger de Flor, van devastar la regió, inclosos els monestirs del mont Athos. El 1311, la seva victòria sobre els francs a la batalla del riu Cefis els va convertir en senyors d'Atenes, que van oferir a la Corona d'Aragó. Aquesta va conservar els ducats d'Atenes i Neopàtria fins a l'any 1388.
UN MAL RECORD PER A GRÈCIA / «La veritat és que els grecs conserven un record nefast dels catalans –indica Ayensa, que ha estudiat el tema amb profunditat–, que consideraven bruts, saquejadors i violents. A Neopàtria hi vaig sentir una vella que deia: '¡Tant de bo acabis sota l'espasa d'un català!'. I hi ha frases despectives sobre els catalans. La placa, no obstant, està concebuda com un detall amb Grècia en uns moments difícils, com un petit gest que acosta els dos pobles. Al llarg de la història, Grècia ha estat repetidament espoliada i humiliada, i encara té clavada l'espina del saqueig dels marbres de l'Acròpolis per Lord Elgin. Per això penso que és important destacar l'elogi de Pere el Cerimoniós».
